Enguany l'estiu ha arribat d'una forma prou desconcertant. Una primavera especialment plujosa i amb temperatures baixes ha aconseguit descol·locar-nos a tots. També és cert que l'estrés a la feina no ha ajudat a situar-me al calendari i preveure l'arribada de la curta però millor estació de l'any: l'estiu.
Em vaig sentir totalment sorprès quan el passat divendres em vaig trobar davant la primera verbena amb un grupet d'amics. Mancor de la Vall (Municipi a peu de Tramuntana) fou l'excusa. Va valer la pena! A part dels ja repetitius "Pelucons Flowers" (enguany amb nou representant), hi va haver un simulacre de les festes menorquines de sant joan (cavalls, jaleos, i musiqueta que no aturava). Al principi fan un poc de por el cavalls, però val la pena arriscar-se una mica. Ara entenc una mica més la gigantina passió que el meu amic Juanfran sent per aquesta festa.
El diumenge també vaig nedar per primera vegada a n'es Trenc, què des de fa uns anys ha perdut tot l'encant que tenia. La nova autopista encara la fa més accessible, i per tant, més visitada per guiris i mallorquins (els que s'estimen l'illa i actuen amb conseqüència, i els qui no).
L'aigua encara estava una mica freda pel meu gust. I no em feia a l'idea de ser per allà amb els meus banyadors i la meva panxa. També em va costar assumir que aquell home de certa edat tenia com a objectiu exhibir-se en pèl per la nostra zona amb l'únic objectiu d'encalentir-se amb les "alegries" d'alguns assistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada