El Sultan i la seva festa: Electric Drinking Weekend Festival

Encara no tenc les fotos revelades de la camareta usar i tirar que vàrem haver de comprar. Un per s'altre, ningú va dur una càmera de fer fotos digital ... a la llarga tal vegada fou millor així. És possible que no hagués arribat sencera.

Arribàvem el diumenge passat a l'horabaixa ben cansats. Jo encara no estic recuperat. Els vespres no tenc son, i els matins em costa molt aixercar-me, ... i sovint em venen imatges al cap del festival.

Després d'uns quants mesos d'encalentir-nos el cap, dies abans de la partida l'escepticisme arribava: mala previsió meteoròlogica, ... hi aniria gent? valdria la pena?

Partírem el dijous cap a Madrid després de jo acabar la feina. Vaig passar a recollir els meus companys de viatge (Vicenç, Xano, Gaspar) a l'Infierno. Ells ja havien començat la festa a l'hora de dinar. El trajecte amb avió a Madrid fou animat. En arribar a la capital, i després de trobar l'hostal Persal, mitja zapatilla per hom ens va salvar la vida a ritme de Ribeiro fresquet. I després, més marxa. Vàrem voltar Madrid de dalt a baix.

El divendres era el primer dia del festival. Les portes obrien a les 16:00h. Nosaltres hi arribàrem devers les 18:00h, al John Lennon Auditòrium de Getafe. La primera impressió fou collonuda: tot el montatge, la quantitat de gent que hi havia (i això que encara en faltava molta), els escenaris, l'ambient, ... Després de carregar els primer cubalitros, cervesetes o cubatets començàrem la festa festivalera. I a continuació: Cavalera Conspiracy (ex-sepultura), Iggy Pop (està ben torrat), Off Spring (molts de bots i cabrioles, rialles, un poc de violència i cubates a l'aire), i els genials Rage Against the Machine. Just acabar els Rage començà a ploure. La tornada a casa fou dura. Les comunicacions no estaven massa bé. A més a més, estàvem fets pols. Així i tot, estàvem eufòrics. I encara quedava l'endemà.

El dissabte vàrem dinar prou bé. Un bon tros de carn de bou a la pedra, acompanyat d'una ensaladeta i uns entrants. Després de la becadeta a l'hostal, tornàrem a agafar el tren que ens duia a Getafe. Aquesta vegada hi arribàrem un poc més tard. El dissabte fou més fluixet en quan a grups, però era el dia de Metallica. Més de 50.000 persones hi havia. En Marc va arribar devers les 21:00h, a temps pel concert. Agafàrem posicions una hora i mitja abans. I començà Metallica. Va esser genial!! Gran concert de més de 2 hores de duració, on no va faltar cap dels seus millors temes, i amb una entrega del grup impressionant, a part dels seus efectes pirotècnics. Vàrem regalar a n'en Gaspar a tota la gent, que va volar per damunt dels caps fins a caure al passadís de seguretat. Nosaltres pensàvem que l'havíem perdut, però va gaudir gairebé tot el concert a primera fila, a escupinada d'en James Hetfield.

L'electric festival ha estat un èxit, de gent i d'ambient. I tots nosaltres ens ho estam passat de conya. Repetirem!

Algunes notícies del festival: