dissabte, 5 d’abril del 2008

Knopfler, la sensibilitat personificada

El passat 2 d'Abril vaig anar a veure en Mark Knopfler al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert va començar a les 21:30h, i va durar gairebé 2 hores.

Va esser brutal! El millor dels 3 concerts que he anat. L'inici va esser una mica deslluït perquè el so era bastant dolent. A partir del quart tema "True love will never fade" la cosa es va començar a compondre, fins a sonar molt bé.

Fou un concert tranquil, amb un component folk important, on va ficar molts més temes nous dels seus darrers discs en solitari. La banda estava formada per Danny Cummings (bateria), Guy Fletcher (Teclats), Richard Bennet (Guitarres), Glenn Worf (baix i contrabaix), Matt Rollings (teclats, piano), John McCusker (violí, i altres instruments irlandesos).

Em va sorprendre gratament com millora la veu, així com el curro de coros que hi havia. Feien veus gairebé tots els músics, i amb una precisió increïble. Vaig flipar!!

El millor tema del vespre: Speedway to Natzaret (Sailing to Philadelphia). El mateix tema que al passat concert de 2005 a Madrid va deixar alucinat al meu amic Marc Palmer. És brutal! Aquesta vegada, la cançó va venir acompanyada d'un efecte visual impactant ... mentres es començava a encendre el tema, va baixar una plataforma en forma de guitarra amb focus alrededor que quedava super rocker (a l'estil ACDC !).

Molts bons arrengements de guitarres, bons detalls del violinista que li donaren un toc encara més especial ... I com no, el sr. Knopfler ens va regalar alguns dels seus gran temes de Dire Straits: Romeo and Juliet, Sultans of Swing, Telegraph Road (fantàstica), So far away, Brothers in Arms (pell de gallina), i Local Hero (aquesta vegada la versió on la banda s'hi afegeix i amb final brillant).

El sr. Knopfler va néixer al 1949 (ja té uns 59 anys). Està clar que no té la velocitat que tenia als 80, però així i tot, cada vegada més em sorprèn.

Com sempre em passa, no acabo de païr els seus concerts. I és tant la flipada, que al cap d'uns dies gairebé no m'enrecordo de res. És curiós.

Gràcies Knopfler, gràcies.