divendres, 25 d’abril del 2008
dimecres, 23 d’abril del 2008
nova web www.d-nou.com
Hola hola hola! D-NOU, el nou projecte musical per aquest estiu, estrena nova web: www.d-nou.com.
Gràcies a la feina, temps i professionalitat del meu amic Bernat Company, baterista del grup, estrenam nova web. Web que volem mantenir bastant viva, amb la informació més actual del grup, els concerts programats, fotos i alguna sorpresa.
Es pot dir que encara no hem començat ni a tocar als escenaris, tan sols una actuació el passat gener. Però ja tenim ganes de tornar tocar. Ja tenim el repertori tancat. Aquests darrers assajos abans de l'estiu ens dedicam a pulir-ho tot, i a que soni molt conjuntat, plegats, i potents. Jo crec que ho estam aconseguint.
Gràcies a la feina, temps i professionalitat del meu amic Bernat Company, baterista del grup, estrenam nova web. Web que volem mantenir bastant viva, amb la informació més actual del grup, els concerts programats, fotos i alguna sorpresa.
Es pot dir que encara no hem començat ni a tocar als escenaris, tan sols una actuació el passat gener. Però ja tenim ganes de tornar tocar. Ja tenim el repertori tancat. Aquests darrers assajos abans de l'estiu ens dedicam a pulir-ho tot, i a que soni molt conjuntat, plegats, i potents. Jo crec que ho estam aconseguint.
dilluns, 14 d’abril del 2008
La crònica del bolo del passat 12
Dissabte vaig tenir el bolo amb el sr. Jaume Sureda. Fou a la sala Mozart de l'auditòrium de Palma. Una sala petitona però entranyable. A dalt, a la sala principal, hi teníem el "High School Musical" a tot volumen.
Si ho comparo amb el darrer bolo a l'auditoriu d'Alcúdia, em quedo amb aquest darrer (el d'Alcúdia). I no de poc!
Però bé, la diada fou prou divertida. A més, en acabar de tocar (devers les 23:30h) sortiguérem a fer unes copes pel passeig marítim.
A continuació, 2 fotos que resumeixen el dia.
Si ho comparo amb el darrer bolo a l'auditoriu d'Alcúdia, em quedo amb aquest darrer (el d'Alcúdia). I no de poc!
Però bé, la diada fou prou divertida. A més, en acabar de tocar (devers les 23:30h) sortiguérem a fer unes copes pel passeig marítim.
A continuació, 2 fotos que resumeixen el dia.
dissabte, 5 d’abril del 2008
Knopfler, la sensibilitat personificada
El passat 2 d'Abril vaig anar a veure en Mark Knopfler al Palau Sant Jordi de Barcelona. El concert va començar a les 21:30h, i va durar gairebé 2 hores.
Va esser brutal! El millor dels 3 concerts que he anat. L'inici va esser una mica deslluït perquè el so era bastant dolent. A partir del quart tema "True love will never fade" la cosa es va començar a compondre, fins a sonar molt bé.
Fou un concert tranquil, amb un component folk important, on va ficar molts més temes nous dels seus darrers discs en solitari. La banda estava formada per Danny Cummings (bateria), Guy Fletcher (Teclats), Richard Bennet (Guitarres), Glenn Worf (baix i contrabaix), Matt Rollings (teclats, piano), John McCusker (violí, i altres instruments irlandesos).
Em va sorprendre gratament com millora la veu, així com el curro de coros que hi havia. Feien veus gairebé tots els músics, i amb una precisió increïble. Vaig flipar!!
El millor tema del vespre: Speedway to Natzaret (Sailing to Philadelphia). El mateix tema que al passat concert de 2005 a Madrid va deixar alucinat al meu amic Marc Palmer. És brutal! Aquesta vegada, la cançó va venir acompanyada d'un efecte visual impactant ... mentres es començava a encendre el tema, va baixar una plataforma en forma de guitarra amb focus alrededor que quedava super rocker (a l'estil ACDC !).
Molts bons arrengements de guitarres, bons detalls del violinista que li donaren un toc encara més especial ... I com no, el sr. Knopfler ens va regalar alguns dels seus gran temes de Dire Straits: Romeo and Juliet, Sultans of Swing, Telegraph Road (fantàstica), So far away, Brothers in Arms (pell de gallina), i Local Hero (aquesta vegada la versió on la banda s'hi afegeix i amb final brillant).
El sr. Knopfler va néixer al 1949 (ja té uns 59 anys). Està clar que no té la velocitat que tenia als 80, però així i tot, cada vegada més em sorprèn.
Com sempre em passa, no acabo de païr els seus concerts. I és tant la flipada, que al cap d'uns dies gairebé no m'enrecordo de res. És curiós.
Gràcies Knopfler, gràcies.
Va esser brutal! El millor dels 3 concerts que he anat. L'inici va esser una mica deslluït perquè el so era bastant dolent. A partir del quart tema "True love will never fade" la cosa es va començar a compondre, fins a sonar molt bé.
Fou un concert tranquil, amb un component folk important, on va ficar molts més temes nous dels seus darrers discs en solitari. La banda estava formada per Danny Cummings (bateria), Guy Fletcher (Teclats), Richard Bennet (Guitarres), Glenn Worf (baix i contrabaix), Matt Rollings (teclats, piano), John McCusker (violí, i altres instruments irlandesos).
Em va sorprendre gratament com millora la veu, així com el curro de coros que hi havia. Feien veus gairebé tots els músics, i amb una precisió increïble. Vaig flipar!!
El millor tema del vespre: Speedway to Natzaret (Sailing to Philadelphia). El mateix tema que al passat concert de 2005 a Madrid va deixar alucinat al meu amic Marc Palmer. És brutal! Aquesta vegada, la cançó va venir acompanyada d'un efecte visual impactant ... mentres es començava a encendre el tema, va baixar una plataforma en forma de guitarra amb focus alrededor que quedava super rocker (a l'estil ACDC !).
Molts bons arrengements de guitarres, bons detalls del violinista que li donaren un toc encara més especial ... I com no, el sr. Knopfler ens va regalar alguns dels seus gran temes de Dire Straits: Romeo and Juliet, Sultans of Swing, Telegraph Road (fantàstica), So far away, Brothers in Arms (pell de gallina), i Local Hero (aquesta vegada la versió on la banda s'hi afegeix i amb final brillant).
El sr. Knopfler va néixer al 1949 (ja té uns 59 anys). Està clar que no té la velocitat que tenia als 80, però així i tot, cada vegada més em sorprèn.
Com sempre em passa, no acabo de païr els seus concerts. I és tant la flipada, que al cap d'uns dies gairebé no m'enrecordo de res. És curiós.
Gràcies Knopfler, gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
